Conec la foscor però no era així
Aquí fa fred, estic sola i és humit
Comença un altre dia sense claror
Em rendeixo i accepto que és de nit

Jo sempre t’he seguit per tot arreu
Però aquest lloc on has anat no el puc trobar
Aquesta pena té una força que m’ha ensorrat
Però una veu al cap sento murmurar

L’has perdut, no és aquí
Però tu has de seguir i fer el que cal fer

Si la nit se’n va, hi haurà un demà?
Ja no sé què és veritat i això és dur
No sé on soc, estic sola i m’he perdut
L’estrella que em guiava a mi eres tu

Vull sortir d’aquest lloc i ara no m’hi veig amb cor
Però vull fer el que cal fer
Primer un pas, i un pas més
És el que em veig amb cor per fer el que cal fer

He d’anar a poc a poc o aquest pas serà el darrer
Amb respirar ara en tinc prou
Un pas més, potser dos!
Això sí que ho puc fer!

Creuaré la foscor, a cegues cap a la claror
Per fer el que cal fer
Però i amb la llum del matí
Què faré quan sé que res no tornarà a ser com ahir?

La veu sentiré i després faré allò que a mi em cal fer